Per fer oli calen olives, és clar, olives que es poden comprar arreu, però jo volia produir-les per mi mateix. Volia aprendre una mica a ser pagès per poder entendre tot el que influeix en que una oliva sigui de qualitat. Un bon oli necessita una bona matèria prima.
Vaig comprar una parcela que havia estat dedicada a altres conreus però on quedaven unes oliveres arbequines distribuïdes amunt i avall del camp. Em varen aconsellar desfer-me d’elles però sentia que no ho havia de fer. Son éssers vius, que han estat allà qui sap des de quan. Les vaig trasplantar alineades a una vora del camp on son avui. A la resta es varen plantar unes 400 oliveres de la varietat arbequina.
Han estat anys de veure-les créixer, de cuidar-les, d’experimentar. Sentint com en realitat cap terra ens pertany del tot, només som responsables de tenir cura d’ella, pensant que allà hi viuen molts éssers apart de les oliveres.